El vehicle elèctric no és una invenció actual, atès que el cotxe elèctric va ser un dels primers automòbils a ser desenvolupats (1832 – 1939). Robert Anderson va ser l’inventor del primer vehicle elèctric pur i el professor Sibrandus Stratingh va dissenyar i va construir els primers vehicles elèctrics a escala reduïda. L’any 1897 l’americana companyia “ELECTRIC VEHICLE COMANY” va posar en circulació més de 100 vehicles elèctrics circulant en les grans ciutats com Chicago, Philadelphia, Boston, Washington DC i Nova York com a vehicles de servei (TAXIS). A principis del segle XIX, el 28% dels vehicles estatunidencs eren elèctrics. Amb aquest auge l’empresa DETROIT ELECTRIC CAR va començar a produir vehicles amb propulsió per bateries de plom-àcid. En aquells dies a Europa la marca suïssa TRIBELHORNLANZA va llançar autobusos amb autonomia de 60 a 100 km/h i velocitat de 25 km/h. Però després d’introduir l’ARRENCADA elèctrica en els vehicles de combustió interna i amb la producció en cadena de muntatge del vehicle de combustió (creat per Henry Ford), va deslligar i va contribuir a la caiguda del vehicle elèctric. En 1920 la indústria de l’automòbil elèctric desapareix, després dels bons resultats dels vehicles de combustió interna en la primera guerra mundial. Quatre o cinc dècades més tard el vehicle elèctric torna a sorgir, però només amb connotacions ecològiques. Després de la crisi del petroli juntament amb el problema de l’escalfament global, es força als fabricants de vehicles convencionals a millorar l’eficiència mentre es buscaven alternatives. A principi dels 90, General Motors presenta el IMPACT, sent el propulsor del cotxe elèctric més famós.